L’aire comprimit és una de les formes d’energia més antigues que coneix l’home i aprofita per reforçar els seus recursos físics.

El descobriment conscient de l’aire com a mitjà que ens rodeja es remunta a molts segles, el mateix que un treball més o menys conscient amb aquest medi.

Encara que les característiques bàsiques de la pneumàtica es consideren com als més antics coneixements de la humanitat, no va ser fins el segle passat quan van començar a investigar-se sistemàticament el seu comportament i les seves regles. Només des d’aproximadament l’any 1950 no es pot parlar d’una veritable aplicació industrial de la pneumàtica en el procés de fabricació.

Tot i que aquesta tècnica va ser rebutjada des d’un inici, degut a que la majoria dels casos a falta de coneixement i de formació, van ser diversos sectors d’aplicació fins arribar en una gran part de les instal·lacions d’aire comprimit.

En l’actualitat, ja no podem concebre una moderna explotació industrial sense l’aire comprimit. Aquest és el motiu de que ens els rams industrials més diversos, d’utilitzin diversos aparells pneumàtics l’alimentació contínua dels quals i adequada d’aire garantitzarà l’exitós i eficient treball dels processos involucrats en la producció.

El disseny i manteniment d’una instal·lació d’aire comprimit adequat i els seus respectius accessoris, juga un paper productiu involucrats l’energia dels quals és l’aire.

Podeu trobar més informació a: http://www.monografias.com/trabajos16/redes-de-aire/redes-de-aire.shtml#ixzz2xuz6drYH